Com que la situació política catalana viu en un permanent estat de bloqueig, al mateix temps que de repressió estatal, i com que, malauradament i a desgana de molts independentistes, encara estem involucrats dins el joc polític espanyol, corre el dubte entre els dos grups parlamentaris independentistes al Congrés dels diputats sobre l'opció d'investir o no el candidat socialista Pedro Sánchez, guanyador de les eleccions espanyoles del 28 d'abril i candidat potencial a presidir el govern espanyol.
Investir l'esquerra espanyola? Pros i Contres
Durant les darreres setmanes, com més s'acosta el dia de la primera sessió d'investidura, el debat en el si de l'independentisme institucional sobre si s'ha de donar els vots per investir o no al candidat socialista ha anat agafant protagonisme. Diverses veus de representants i figures de l'independentisme han abogat tant per una opció com per l'altra, amb opinions rellevants com la del mateix Gabriel Rufian, que es mostra contrari a una situació de bloqueig de la política espanyola i de la possible repetició electoral en cas que no surtin els números per investir el candidat del PSOE. Segons Rufian, forçar una repetició electoral pot acabar portant el desastre de donar ales a la dreta espanyola en contra d'una esquerra espanyola que, segons els darrers discursos d'ERC, sempre serà més amable que qui ens envià els "Piolins" i ens aplicà el 155 l'octubre del 2017.
Segurament hi ha motius de pes per considerar aquesta opinió com a bona: l'ombra de la dreta, hereua del franquisme sociològic tradicional, és molt llarga i obscura. A Catalunya l'hem patida de totes les formes imaginables. Tanmateix, aquest exercici de blanqueig d'una esquerra espanyola que, recordem, va abalar la intervenció de l'autonomia catalana se'ns pot girar en contra. I el màxim responsable d'aquest blanquejament és, en els últims temps, sobretot Esquerra.
Ja durant la campanya electoral explicaven que no posarien línies vermelles a Pedro Sánchez si tenia els suports suficients per ser investit. Al mateix temps, però, deien que no donarien un xec en blanc. A mi que em perdonin, però aquesta frase em sembla un sense sentit ho miri des d'on ho miri.
A la pràctica és no dir res concret i acabar dient que investiràs el socialisme espanyol a desgana però sense reclamar-li res. Com si no tinguessim mig govern a la presó i l'altre mig a l'exili. Com si la repressió estatal contra l'independentisme no hagués cessat d'ençà que el PSOE va guanyar la moció de censura, per cert, amb els vots favorables dels partits independentistes.
En aquell moment no sabia ben bé què pensar d'aquest fet. El temps, però, ha demostrat que va ser un error donar aquell vot de confiança al socialisme espanyol i a Sánchez: ha estat l'excusa perfecte per part dels partits per acomodar-se en un estat de diàleg sense conversa, on asseguren que poden forçar un referèndum amb el PSOE al govern perquè no és ben bé igual que el Partit Popular. A més a més, estàs cedint un espai de representativitat a un partit que portava anys perdent-lo de forma imparable. Aquesta pèrdua de representativitat del socialisme, tan a Espanya com també a Catalunya, es va frenar després de l'èxit de la moció de censura i l'arribada del PSOE, altra vegada, a la Moncloa. Aquest fet va catapultar altre vegada un Partit Socialista en constant fragmentació i irrellevància política cap al protagonisme directe a través de la governació de l'estat.
Òbviament, socialistes i populars no provenen de la mateixa família política, però pel que fa a la concepció territorial d'Espanya es refereix, tenen el mateix ideari, sobretot quan es tracta de la qüestió catalana. L'única diferència visible és, potser, la forma amb la qual ens neguen tota demanda.
Investir Sánchez sense demanar-li res a canvi -fins i tot fer-ho negociant quelcom- és, amb la ferida de l''1 d'octubre encara sense tancar, i amb el record d'un 155 que el PSOE va avalar, un gest que ens posa en una situació molt difícil des del punt de vista de la coherència del discurs independentista.
No podem seguir blanquejant així un partit que ha seguit la via dura del PP amb unes formes diferenciades per mirar de dissimular que a Catalunya el conflicte encara segueix viu i amb moltes possibilitats de tornar a rebrotar com ho va fer el setembre i l'octubre de 2017.
L'estratègia de l'independentisme no pot consistir a presentar com a "menys dolenta" una esquerra que, a la pràctica, ens reprimeix igual com a moviment i com a proposta política i que, al mateix temps, només té un estatut per oferir. Cal recordar que fou durant el govern de J.L Rodríguez Zapatero que sortí la sentència de l'Estatut?
Vists tots els precedents, senzillament l'independentisme no es pot permetre seguir donant ales al socialisme espanyol, seguir girant-se l'esquena entre els propis partits independentistes per acabar pactant amb qui no va moure ni un dit durant el 155 i que, a hores d'ara, segueix mantenint els presos polítics tancats i les demandes de cerca i captura contra els exiliats.
Si investeixen Pedro Sánchez ja poden tenir un bon discurs per justificar-ho, perquè a hores d'ara, presentar el socialisme com el "policia bo" no servirà per ajudar a redreçar un procés que va quedar aturat després de la DUI del 27 d'octubre de 2017 i del que encara no hem estat capaços de tornar a fixar rumb. El No a Pedro Sánchez enviaria un missatge molt més contundent, tant a la política espanyola com a les bases independentistes, de que ens mantenim ferms en el nostre objectiu i en els nostres límits morals com a moviment polític.
I si hem de tornar a anar a eleccions, anem-hi. No diem sempre que els catalans no tenim por de les urnes? Per què ara hauríem d'evitar unes eleccions, per por a que vingui la dreta, quan el discurs nacional i territorial que impera a l'estat és, justament, el de la dreta? Per què ERC sembla ser la més interessada a convocar eleccions catalanes i, en canvi, volen evitar de totes totes unes eleccions al Congrés dels Diputats? O ho fem bé o repensem l'estratègia que estem seguint, perquè el neguit de les darreres setmanes anirà a més si no tenim aviat un rumb traçat: les sentències són a la cantonada, i actes com els dels últims dies poca esperança donen sobre la capacitat de l'independentisme de poder trobar una resposta ferma i contundent a la injustícia que està a punt d'arribar.
Salut, República i llibertat per a tothom.
Jaume Fita Mas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario