Enguany, com cada any des de 2012, l'Assemblea Nacional Catalana ens ha convocat a una massiva manifestació -la més gran que organitza aquesta entitat- que acabi a Plaça Espanya i serveixi per demanar la tan necessària unitat entre els diversos partits independentistes, especialment entre JxCAT i ERC, socis de govern.
De seguida, com no havia passat mai encara durant la presentació de les diades anteriors, han sortit veus discordants amb la nova manifestació que l'ANC presenta per aquest 11S. El motiu, segons aquestes veus, és que el format clàssic de manifestació massiva que s'ha mantingut invariable des de 2012, passant per la Via Catalana, la Meridiana, la Descentralitzada de 2016, etc. ha quedat caduc en un moment de gran desconcert per part de les bases independentistes i forta repressió per part de l'aparell de l'estat.
L'Ara.cat i VilaWeb es feien ressò d'aquestes veus discordants i de les propostes alternatives que han sorgit a la manifestació clàssica de l'Assemblea. Així mateix, la resposta de l'ANC no s'ha fet esperar i Elisenda Paluzie ha enviat una carta oberta a tota la base social independentista, cada vegada més desconcertada, no solament amb el paper dels partits, sinó amb la dèbil resposta que rep aquest paper per part de les dues entitats sobiranistes, l'ANC i Òmnium. També cal recordar la primera proposta llançada fa poques setmanes a la pròpia ANC, al meu parer molt ençertada i innovadora.
S'ha de reconèixer l'enorme capacitat organitzativa i de mobilització que les dues entitats tenen i han tingut en el passat. Així mateix, recordem la forta repressió que han rebut per part de l'estat per ajudar a organitzar el referèndum de l'1 d'octubre. La presó dels Jordis ha sigut un intent de la justícia espanyola per desactivar tot poder d'aquestes dues organitzacions independentistes.
Tanmateix, sí que és cert que darrerament ens hem deixat emportar, també les bases independentistes, pel desànim, la desorganització i la inacció. Quan va ser la darrera vegada que l'ANC, Òmnium o els CDRs, expressió màxima de l'organització ciutadana independentista, varen realitzar alguna acció de contundència?
És cert que la repressió estatal ha estat duríssima per a tothom, especialment per les cares visibles del moviment. Tanmateix, el canvi discursiu que ha patit l'ANC, defensant obertament la unilateralitat i criticant la desunió i la falta de coherència dels partits independentistes, no es reflecteix en un canvi organitzatiu o factual.
L'Assemblea nacional s'hauria de qüestionar per què tants independentistes, molts d'ells militants de la mateixa ANC, estan demanant un canvi en el model reivindicatiu que ha marcat les protestes de l'independentisme des de la primera gran Diada el 2012.
En un moment com l'actual, amb repressió, desunió institucional de l'independentisme, mancança d'un full de ruta clar i concís, pactes amb el PSC i un possible pacte amb Pedro Sánchez per la investidura, calen accions contundents. Sí, encaminades no únicament a protestar per la manca de democràcia de l'estat, sinó també per recordar als nostres polítics que l'1 d'octubre vàrem donar la cara -literalment- per poder votar i que el Sí a la independència fos guanyador, tal com va ocórrer en aquella jornada tant intensa com dramàtica.
I això, estimades amigues i amics, no es tradueix en fer una gran manifestació multitudinària pels carrers de Barcelona fins a arribar, aquest any, a confluir a Plaça Espanya. Més que res perquè la gent està cansada de sortir per sentir que el seu crit és ignorat. Fins ara, sortíem al carrer per demostrar a l'estat que érem molts i estàvem disposats a tirar endavant, malgrat que ens ignoressin una i altra vegada. La sensació actual, després d'un any i poc de govern a la Generalitat, és que qui ens ignora ara mateix és el propi govern català i els partits independentistes, incapaços de gestionar i complir amb la demanda del carrer: Unitat, llibertat, desobediència i, sobretot, Independència.
És per això que no veuria malament una manifestació alternativa, amb suport i organització de l'ANC - És clar que sí!- que marqués unes noves pautes de protesta més contundents. Sense caure a la violència, per descomptat, però que deixessin clar, tant al govern català com a l'aparell de l'estat, que la força de l'1 d'octubre i la desobediència que vàrem practicar aquell dia segueixen intactes en cada un de nosaltres.
Rodejar el Parlament, de forma pacífica però contundent, sense somriures i amb determinació per culminar l'1 d'octubre, pot ésser un bon començament per bastir una proposta que agrupi tots els sectors independentistes al carrer. El que no pot fer l'Assemblea és tancar-se a propostes alternatives per seguir organitzant una diada festiva com si tot fos igual que el 2012, el 2015 o el 2017. El cas és que la situació és molt més crítica i greu que llavors i les bases independentistes ho estem notant i sentint a diàri. Enllaçar discurs i fets és, al meu parer, els deures que l'Assemblea Nacional ha de tenir fets d'aquí a finals d'any si vol seguir mantenint la credibilitat i la capaçitat mobilitzadora que, des dels seus inicis, ha mantingut invariable.
Salut, República i llibertat per a tothom.
Jaume Fita Mas.
De seguida, com no havia passat mai encara durant la presentació de les diades anteriors, han sortit veus discordants amb la nova manifestació que l'ANC presenta per aquest 11S. El motiu, segons aquestes veus, és que el format clàssic de manifestació massiva que s'ha mantingut invariable des de 2012, passant per la Via Catalana, la Meridiana, la Descentralitzada de 2016, etc. ha quedat caduc en un moment de gran desconcert per part de les bases independentistes i forta repressió per part de l'aparell de l'estat.
L'Ara.cat i VilaWeb es feien ressò d'aquestes veus discordants i de les propostes alternatives que han sorgit a la manifestació clàssica de l'Assemblea. Així mateix, la resposta de l'ANC no s'ha fet esperar i Elisenda Paluzie ha enviat una carta oberta a tota la base social independentista, cada vegada més desconcertada, no solament amb el paper dels partits, sinó amb la dèbil resposta que rep aquest paper per part de les dues entitats sobiranistes, l'ANC i Òmnium. També cal recordar la primera proposta llançada fa poques setmanes a la pròpia ANC, al meu parer molt ençertada i innovadora.
S'ha de reconèixer l'enorme capacitat organitzativa i de mobilització que les dues entitats tenen i han tingut en el passat. Així mateix, recordem la forta repressió que han rebut per part de l'estat per ajudar a organitzar el referèndum de l'1 d'octubre. La presó dels Jordis ha sigut un intent de la justícia espanyola per desactivar tot poder d'aquestes dues organitzacions independentistes.
Tanmateix, sí que és cert que darrerament ens hem deixat emportar, també les bases independentistes, pel desànim, la desorganització i la inacció. Quan va ser la darrera vegada que l'ANC, Òmnium o els CDRs, expressió màxima de l'organització ciutadana independentista, varen realitzar alguna acció de contundència?
És cert que la repressió estatal ha estat duríssima per a tothom, especialment per les cares visibles del moviment. Tanmateix, el canvi discursiu que ha patit l'ANC, defensant obertament la unilateralitat i criticant la desunió i la falta de coherència dels partits independentistes, no es reflecteix en un canvi organitzatiu o factual.
L'Assemblea nacional s'hauria de qüestionar per què tants independentistes, molts d'ells militants de la mateixa ANC, estan demanant un canvi en el model reivindicatiu que ha marcat les protestes de l'independentisme des de la primera gran Diada el 2012.
En un moment com l'actual, amb repressió, desunió institucional de l'independentisme, mancança d'un full de ruta clar i concís, pactes amb el PSC i un possible pacte amb Pedro Sánchez per la investidura, calen accions contundents. Sí, encaminades no únicament a protestar per la manca de democràcia de l'estat, sinó també per recordar als nostres polítics que l'1 d'octubre vàrem donar la cara -literalment- per poder votar i que el Sí a la independència fos guanyador, tal com va ocórrer en aquella jornada tant intensa com dramàtica.
I això, estimades amigues i amics, no es tradueix en fer una gran manifestació multitudinària pels carrers de Barcelona fins a arribar, aquest any, a confluir a Plaça Espanya. Més que res perquè la gent està cansada de sortir per sentir que el seu crit és ignorat. Fins ara, sortíem al carrer per demostrar a l'estat que érem molts i estàvem disposats a tirar endavant, malgrat que ens ignoressin una i altra vegada. La sensació actual, després d'un any i poc de govern a la Generalitat, és que qui ens ignora ara mateix és el propi govern català i els partits independentistes, incapaços de gestionar i complir amb la demanda del carrer: Unitat, llibertat, desobediència i, sobretot, Independència.
És per això que no veuria malament una manifestació alternativa, amb suport i organització de l'ANC - És clar que sí!- que marqués unes noves pautes de protesta més contundents. Sense caure a la violència, per descomptat, però que deixessin clar, tant al govern català com a l'aparell de l'estat, que la força de l'1 d'octubre i la desobediència que vàrem practicar aquell dia segueixen intactes en cada un de nosaltres.
Rodejar el Parlament, de forma pacífica però contundent, sense somriures i amb determinació per culminar l'1 d'octubre, pot ésser un bon començament per bastir una proposta que agrupi tots els sectors independentistes al carrer. El que no pot fer l'Assemblea és tancar-se a propostes alternatives per seguir organitzant una diada festiva com si tot fos igual que el 2012, el 2015 o el 2017. El cas és que la situació és molt més crítica i greu que llavors i les bases independentistes ho estem notant i sentint a diàri. Enllaçar discurs i fets és, al meu parer, els deures que l'Assemblea Nacional ha de tenir fets d'aquí a finals d'any si vol seguir mantenint la credibilitat i la capaçitat mobilitzadora que, des dels seus inicis, ha mantingut invariable.
Salut, República i llibertat per a tothom.
Jaume Fita Mas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario